jueves, 19 de enero de 2017

Escrutini de la biblioteca de don Quixot. Capítol VI

                                

La base fonamental de la bogeria de don Quixot és per culpa de la lectura de llibres de cavalleria. 

Hi ha un capítol a l'obra en el que el barber i el cura, amics de don Quixot, fan un escrutini i decideixen quins llibres deixaran a casa del cavaller de la trista figura i quals aniran a la foguera.

Pel que a la nostra cultura valenciana en toca, cal destacar que pronuncien el nom de Tirant lo Blanc:
"Y, sin querer cansarse más en leer libros de caballerías, mandóX al ama que tomase todos los grandes y diese con ellos en el corral. No se dijo a tonta ni a sorda, sino a quien tenía más gana de quemallos que de echar una tela, por grande y delgada que fuera; y asiendo casi ocho de una vez, los arrojó por la ventana. Por tomar muchos juntos, se le cayó uno a los pies del barbero, que le tomó gana de ver de quién era, y vio que decía Historia del famoso caballero Tirante el Blanco.
—¡Válame Dios —dijo el cura, dando una gran voz—, que aquí esté Tirante el Blanco! Dádmele acá, compadre, que hago cuenta que he hallado en él un tesoro de contento y una mina de pasatiempos. "
Cervantes coneixeria la traducció al castellà anònima que es va fer de Tirant lo Blanc.

Pel que pertany als altres llibres, el cura i el barber decideixen qui salvar i qui no segons el seu criteri. Entre els llibres que són salvats trobem, a més de Tirant: 

  • Amadís de Gaula.
  • Don Olivante de Laura
  • Històries del cicle carolingi.
  • Don Benialís de Grecia. Entre altres.
Alguns dels que van a la foguera són:
  • Las sergas de Explandian.
  • Amadís de Grecia
  • Palmerín de Oliva.
En aquest capítol és pot observar el gust literari de l'època de Cervantes ja que parla de llibres que ell mateix coneixia.

Us reconame que vegeu aquest capítol i busqueu sobre les obres que no conegueu.


miércoles, 18 de enero de 2017

La influència de Cervantes en Galdós

Son moltes les obres de Benito Pérez Galdós on es mostra la gran admiració que sentia per Cervantes. Probablement, la obra més representativa sobre l'influència  de don Quixot a Galdós és La desheredada.


La protagonista d'aquesta obra també és manxega com Alonso Quijano, al primer capítol hi ha un paral·lelisme toponímic per relacionar el caràcter d'Isidora i de don Quixot. L'imaginació d'Isidora  la farà viure a un món apart. Ella pensa que és filla d'una duquessa però no es veritat encara que Isidora fara tot el que puga per aconseguir el lloc que creu seu. De la mateixa manera que el cavaller de la trista figura es deixarà embolicar per la seua imaginació.

A més, Isidora té un oncle canònic que s'anomena Santiago Quijano Quijada, com Alonso Quijano. Casalduero opina sobre aquesta qüestió dien: 
"En La desheredada, el tío canónigo de Isidora se llama Santiago Quijano Quijada, y por si no bastara la transparente alusión del apellido, cuando, al final, escribe a su sobrina la carta de despedida, lo hace en estilo quijotesco, con tono y palabras del Ingenioso Hidalgo".
El seu oncle li dona una sèrie de consells per què siga una bona esposa, de la mateixa manera que don Quixot li dona unes directrius a Sanxo quan es va a governar l'ínsula. Els elements que es destaquen en les dues obres son l'aprenentatge del comportament per a la nova condició, la forma de vestir, el menjar, la religiositat i la vida en parella.

En quant al responsable de la bogeria, d'una banda son els llibres de cavalleria tenen la culpa de la bogeria de don Quixot, en La desheredada la culpa és dels bolletins. Sempre ho paguen els llibres!

D'altra banda, cal destacar que Galdós també fa crides al lector com ho fa Cervantes tant als seus pròlegs com a les obres.

Per últim, cal remarcar a l'últim capítol de l'obra de Galdós enllaça el seu contingut amb els propòsits cervantins:
“Si sentís anhelo de llegar a una difícil y escabrosa altura, no os fiéis de las alas postizas. Procurad echarlas naturales, y en caso de que no lo consigáis, pues hay infinitos ejemplos que confirman la negativa, lo mejor, creedme, lo mejor será que toméis una escalera”.

Sanxo Panxa

El gran Sanxo Panxa, el més fidel escuder que tot cavaller vol tenir.

Tots sabem com és físicament Sanxo Panxa, és un home baixet, rústic i grosset. Però i psicològicament?

Sanxo és la part més sensata de la parella, ell intenta que el seu amo no es fique en embolics encara que això és molt difícil. 

La primera vegada que Sanxo es va amb don Quixot ho fa perquè li ha promès que seria l'ambaixador d'una ínsula, és a dir, el mana a un lloc. Quan a la fi ho aconsegueix es dona compte que s'estan rient d'ell i que no es de veritat el que esta succeint. No obstant això, Sanxo en lloc d'enfadar-se amb don Quixot torna amb ell i pensa que mai hauria d'haver-se anar i deixar-lo a soles.

En el llit de don Quixot quan aquest està a punt de morir, don Quixot comença a tornar-li la cordura, en eixe moment, Sanxo intenta animar-lo dient li que han d'anar a salvar el món com l'autèntic cavaller que és. En eixe moment trobem una transformació, és a dir, s'intercanvien els papers don Quixt és sanxifica i Sanxo es quixotitza.


Andres Trapiello diu les següents paraules sobre aquest personatge i la unió amb don Quixot: 
"Les llàgrimes que Sanxo aboca en la tomba de don Quixot són les més tendres llàgrimes d'amor que s'hagen abocat mai"
Una amistat que mai es podrà trencar.

Captiveri a Argel i casament



Com hem dit unes publicacions abans, els homes de l'època de Miguel de Cervantes eren d'armes i de lletres, i ell com tal ho era.
També vam comentar que va quedar-li una ma inutilitzada a la Batalla de Lepanto, però, a més va estar presoner a Argel.

Un dia quant tornaven a Espanya després d'una gran batalla, el vaixell de Miguel va ser assaltat per "pirates". Van empresonar a Miguel i a un nombrós grups d'amics que anaven amb ell. En la presó es va convertir en el cap del grup, planejava fugides, quan hi havia una alliberació intentava que fora algú abans que ell.

Els captors pensaven que Cervantes era molt ric per això demanaven molts diners per alliberar-lo. La seua família va intentar alliberar-lo varies vegades però ell decidia que havien d'eixir de la presó altres persones abans que ell, un el seu germà.A la fi, la seua família ja no tenia diners però va ser un convent, el de les Trinitaries qui va reunir el diners per a que Cervantes tornarà a Espanya. 
Quan va tornar la seua família s'havia quedar sense diners per això van decidir casar-lo amb una jove deneu anys més jove que ell. Es va casar amb Catalina de Salazar i Palacios però com no es va casar per amor va fer una vida al costat, ell estava enamorat de Ana de Villafranca amb qui va tenir una filla, Isabel de Saavedra.

Els refranys quixotects

L'obra mestra del nostre autor preferit es un món molt diverses, podem trobar quin tipus de menjar es preparava en l'època, la geografia espanyola, i sobre tot es un refranyer com cal.
Hi ha una conversa entre don Quixot i Sanxo sobre els refranys, és la següent:
"¡O maldito seas de Dios, Sancho! dijo a esta sazón Don Quijote. Sesenta mil Sataneses te lleven a ti y a tus refranes; una hora ha que los estás ensartando y dándome con cada uno tragos de tormenta ... Dime: ¿Dónde los hallas, ignorante; o cómo los aplicas, mentecato? Que para decir yo uno y aplicarle bien, sudo y trabajo como si cavase."

"Por Dios, señor nuestro amo, replicó Sancho, que vuestra merced se queja de bien pocas cosas. ¿A qué diablos se pudre de que yo me sirva de mi hacienda, que ninguna otra tengo, ni otro caudal alguno, sino refranes y más refranes?" 

A continuació posaré alguns dels refrany més coneguts. Podeu trobar-ne més vosaltres? Coneixeu algú en valencià?

A dios rogando y con el mazo dando.
No es oro todo lo que reluce.
Boca sin muelas es como molino sin piedras.
Buen corazón quebranta mala ventura.
Donde menos se piensa se levanta la liebre.
Vendrán por lana y saldrán trasquilados.
La codicia rompe el saco.

Podeu explicar-los?

Home d'armes i de lletres

Ahui parlarem del tòpic "home d'armes i de lletres". I que millor que començar a una cita del discurs que dona don Quixot sobre les armes i les lletres.

"Pero dejemos esto aparte, que es laberinto de muy dificultosa salida, sino volvamos a la preeminencia de las armas contra las letras, materia que hasta ahora está por averiguar, según son las razones que cada una de su parte alega. Y, entre las que he dicho, dicen las letras que sin ellas no se podrían sustentar las armas, porque la guerra también tiene sus leyes y está sujeta a ellas, y que las leyes caen debajo de lo que son letras y letrados. A esto responden las armas que las leyes no se podránsustentar sin ellas, porque con las armas se defienden las repúblicas, se conservan los reinos, se guardan las ciudades, se aseguran los caminos, se despejan los mares de cosarios, y, finalmente, si por ellas no fuese, las repúblicas, los reinos, las monarquías, las ciudades, los caminos de mar y tierra estarían sujetos al rigor y a la confusión que trae consigo la guerra el tiempo que dura y tiene licencia de usar de sus previlegios y de sus fuerzas. Y es razón averiguada que aquello que más cuesta se estima y debe de estimar en más. Alcanzar alguno a ser eminente en letras le cuesta tiempo, vigilias, hambre, desnudez, váguidos de cabeza, indigestiones de estómago y otras cosas a éstas adherentes, que en parte ya las tengo referidas; mas llegar uno por sus términos a ser buen soldado le cuesta todo lo que a el estudiante, en tanto mayor grado, que no tiene comparación, porque a cada paso está a pique de perder la vida."
Miguel de Cervantes. Don Quixot. Capítol  XXXVIII

En l'època de Cervantes i des de l'Edat Mitjana l'home s'ha caracteritzat per ser cavaller. Va ser a la Renaixença quan els homes barregen els dos oficis, es dediquen a la literatura i quan el seu país els necessita es van a batallar.

Miguel de Cervantes va ser cavaller, tant és així que va perdre una ma a la batalla de Lepanto. En realitat no la perd sinó que se li queda inutilitzada per culpa d'un alcabuzás. Aixó ho explica molt bé al pròleg de les Novel·les Exemplars,

Som ara persones d'armes i de lletres? Jo crec que sí, però només quan llegim perquè dins un llibre pots ser qui vulgues,

L' importància de la literatura per Cervantes

El món de la lectura era molt importat per Cervantes, tot el seu coneixement literari li dona les eines per crear obres tan complexes i al mateix temps tant fàcils. El nostre autor utilitza els següents gèneres en la seua obra:
  • Novel·la sentimental que mantenia una estreta relació amb les novel·les de cavalleries i amb tota la tradició literària de l’amor cortés. Les característiques que Cervantes utilitza de la novel·la sentimental són el marc refinat de la cortesania, ambientat en medis aristocràtics amb tocs exòtics, s’intenta analitzar la passió que mou el món com es l’amor, hi ha una divinització de l’amada i els finals no solen ser bons.
  • La novel·la de cavalleries és un gènere de arrels medievals. Els temes es barregen amb els de la novel·la sentimental, però hi ha altres com el desig de fama personal i creació de llocs exòtics. 
  • La novel·la de pastors és un gènere plenament renaixentista amb nutrients de l’època clàssica. Aquesta novel·la també té relació amb la sentimental en quant a la anàlisi del sentiment amorós encara que son de natura diferent. El cavallers deixa pas com a protagonista al pastor. Aquest tipus d’obra part del locus amoenus on la bellesa natural i la tranquil·litat permet alabar el tòpic de menyspreu de la cort i alabança de l’aldea.
  • La novel·la morisca és molt important per a Cervantes perquè es sent deutor ja que es un gènere genuïnament hispànic, té uns arrels històriques que propicien la diversitat temàtica com és la lluita entre moros i cristians i la relació amb el romancer.
  • La novel·la Bizantina propicia la seua acció en terres llunyanes on es barregen episodis reals i fantàstics. Els protagonistes solen ser dos amants que fan una peregrinació per a salvar el seu amor que els causarà tot tipus de problemes.
  • La novel·la picaresca influencia molt a Cervantes perquè es conta la vida des de la visió del antiheroi, totes les seues fortunes i adversitats. Aquestes obres tenen forma d’epístola amb un protagonista d’origen deshonrós que lluita tota la seua vida per ascendir socialment.

Quant d'important es la lectura per a ser grans persones el dia de demà.
Anem a llegir xics i xiques!

Cervantes vs Lope


Clar que sí, Cervantes també tenia rivals i enemics. 

Un dels somnis de Cervantes era ser un gran dramaturg i poeta però el destí va voler que fora un gran escriptor narratiu i pare de la novel·la. Podem comparar a Lope i Cervantes amb Ronaldo i Messi per la competència que mantenien. A més, vivien en el mateix carrer per si fora poc. Lope i Cervantes defenien la seua pròpia manera d'escriure tant bona com diferent.

Quan Cervantes va escriure la primera part del Quixot i es va publicar, al temps va eixir un llibre anomenat de la mateixa forma d'un tal Avellaneda. En el pròleg d'aquesta última es feia una gran crítica a Cervantes i als seus boig don Quixot. Comença el seu pròleg "Como casi es comedia la historia de Don Quijote de la Mancha" i poc desprès insulta a Cervantes dient-li que és un manc, un desllenguat, vell, etc. 

Però qui és Avellaneda? Molts crítics pensen que darrere del pseudònim Alonso Fernández de Avellaneda es trobaba el pròpi Lope de Vega per la seua forma d'escriure, perquè eren enemics, etc.

Us recomane que busqueu el pròleg del Quixot d'Avellaneda i el de la segona part del Quixot de Cervantes i els compareu ja que l'autor respondrà als atacs d'Avellaneda. 

Els pròlegs els trobareu a la part de document.
Ánim i ja voreu que divertit vore una lluita dialèctica de l'època!

martes, 17 de enero de 2017

Una mica d'humor!

Desenganyat, hui dia "els clàssics" són un reial Madrid- Barça, un Liverpool- Manchester.
                   Resultado de imagen de cervantes contra lope

Alguns personatges de les novel·les exemplars i curiositats

   
                             Resultado de imagen de personajes de las novelas ejemplares



    D’una banda i en relació amb l'entrada anterior, avui parlarem sobre alguns dels personatges de les novel·les exemplars que ha sigut considerats, per la crítica, uns dels majors atractius de les obres:
  •    Constanza és la protagonista de La ilustre fregona, és un dels personatges millors caracteritzats junt a Preciosa (La Gitanilla). La coneixem per les seues robes, és a dir, pels elements que porta i no tant pel que diu.
  •    Tomás Rodaja és el protagonista de El licenciado vidriera. És un personatge on Cervantes juga amb altre element per a caracteritzar-lo, li canvia el nom al llarg de la novel·la. Comença dient-se Tomás, Rodaja, després licenciado vidriera i finalitza amb Tomás Rueda, és com una metamorfosi.
  •     Berganza és un dels protagonistes de El coloquio de los perros. Canvia de nom conforme canvia d'amo. És un gos amb molt de psicològic, és a dir, de canvi de personalitat.
  •    Monopodio es presentat d’una manera espectacular, ell és un antecedent d’Oliver Twist, baixa per una escalera al pati com un personatge literari. Aquest personatge pertany a Rinconete i Cortadillo.
  •   Un gran exemple de caracterització són Preciosa i Ricadero, aquest últim apareix rodejat de les seues armes que li donen caràcter de guerrer. A ella la crea mitjançant procediments retòrics.

D’altra banda, Cervantes segueix alguns procediments relacionats amb el folklore i els contes populars. Hi ha dues obres que és poden relacionar amb contes molt coneguts. La ilustre fregona es relaciona amb La bella dorment i El celoso extremeño amb Caputxeta Roja.

Això ens demostra que Cervantes coneixia els contes populars i que eren un gran mestre de creació de personatges.

sábado, 14 de enero de 2017

Les novel·les exemplars


Resultado de imagen de la gitanilla cervantesLes novel·les exemplars són una sèrie de narracions curtes publicades a l'any 1613. Són considerades per la crítica com una vertadera joia de la prosa castellana. Molts pensen que Cervantes estaria en la primera línia dels narradors universals per aquestes petites obres encara que no haguera escrit el Quixot.


La primera de totes elles s'anomena La Gitanilla que tracta sobre l'amor.

L'ànima de l'obra mostra el contrari al primer paràgraf de l'obra:
“Parece que los gitanos y gitanas solamente nacieron en el mundo para ser ladrones: nacen de padres ladrones, crianse con ladrones, estudian para ladrones y, finalmente, salen con ser ladrones corrientes y molientes a todo ruedo; y la gana del hurtar y el hurtar son en ellos como acidentes inseparables, que no se quitan sino con la muerte.”
S'ha definit aquesta novel·la com fantasia poètica amb tres característiques pròpies:
  • La captivadora figura de Preciosa, la protagonista.
  • La relació entre Preciosa i un jove noble que desconeixent la identitat real de la gitana vol deixar-ho tot per ella.
  • La llibertat dels gitanos que trobem a la novel·la



És una obra molt entretinguda que us recomane llegir per a vore com acaben els dos enamorats.